Un violinista al metro
Un home es va asseure en una estació del metro a Washington, i va començar a tocar el
violí. Durant els següents 45 minuts, va interpretar sis obres de Bach.
Durant aquest
temps es calcula que varen passar per aquesta estació més de mil persones, quasi totes
de camí a la seva feina.
Encara no havien passat tres minuts quan el violinista va rebre la seva primera donació:
una dona va tirar un dòlar a la llauna i va continuar la seva marxa. Alguns minuts més
tard, algú es va recolzar a la paret a escoltar, però de seguida va mirar el seu rellotge i
va continuar el seu camí.
El qui més atenció va mostrar cap al violinista va ser un nen de tres anys. La seva mare
l’estirava per la mà, però el nen es va plantar davant del músic. Aquest gest
es va repetir en altres nens.
Tots els pares, sense excepció, els varen forçar a seguir el
camí. El violinista va recaptar 32 dòlars. Quan va acabar de tocar es va fer un gran
silenci, però va passar inadvertit. No hi va haver aplaudiments ni reconeixements.
Ningú no sabia que aquest violinista era Joshua Bell: un dels millors músics del món,
tocant unes de les obres més complexes que hi ha amb un violí valorat en 3,5 milions de
dòlars. Dos dies abans de la seva actuació al metro, Bell va omplir un teatre a Boston, amb
localitats que costaven 100 dòlars de mitjana.
Aquesta és una història real. Podeu veure el video al següent enllaç:
La actuació de Joshua Bell d’incògnit al metro va ser organitzada pel diari The Washington Post com un experiment social.
Reconeixem el talent en un context inesperat?
I en l’entorn escolar?
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada