Cantar, per què?

La veu és el nostre primer instrument. El tenim per naturalesa i és part de nosaltres. De fet, cada veu és única per si mateixa. Des que som petits, és una eina de supervivència i de demanda. Els nadons criden o ploren, a la recerca d’afectivitat, de nutrició o com a mitjà per expressar malestar.

Amb el temps, anem aprenent a utilitzar aquest instrument tan nostre, per donar-li la forma, qualitats i intencionalitat per expressar-nos i comunicar. Com arribem a aconseguir-ho?

Les famílies, amics, coneguts i fins i tot estranys, parlen als nadons normalment de manera diferent, marcant més l’entonació de les frases i les paraules. 

Aquesta manera de parlar es diu materness, que traduït de l’anglès es podria anomenar com “parlar de mare”. 

És així que els infants entenen abans l’entonació (la cantarella) que fem en parlar, abans que les paraules i el seu significat. Podem dir doncs, que els nadons entenen o copsen la música abans que el llenguatge verbal.

En tots els cursos el cant és un eix primordial per a l’aprenentatge de la música. 

Però, tots podem cantar?

És veritat que hi pot haver persones que presenten més facilitat a l’hora de cantar, però això no vol dir que d’altres no puguin aconseguir cantar. Tots els infants poden cantar. En parlar, molts nens/es són capaços de realitzar l’accent i entonació del seu respectiu llenguatge. Per tant, perquè no d’entonar una cançó?

Cada infant es trobarà en un punt diferent en el cant, en funció de l’interès per el cant, els estímuls que rebi del seu entorn i la seva personalitat, entre d'altres aspectes, sempre que no tinguin dificultats auditives.

El cant, com caminar, s’aprèn practicant. Però, perquè cantem? 

És una manera de poder-se expressar lliurement i actua sobre totes les àrees de desenvolupament. Per posar alguns exemples...

- A nivell físic: millora la coordinació, suposa aprendre a utilitzar i a tenir cura d’un canal d’expressió com la nostra veu, única i irrepetible, a més d’ajudar en l’adquisició del llenguatge (articulació i dicció de les paraules).

- A nivell cognitiu: Desenvolupa la capacitat de memòria, concentració i atenció, a més de que amplia el seu vocabulari.

- A nivell social: Crea llaços afectius entre persones, suposa relació, connexió i el foment de la pertinença al grup (en cantar en un cor). A més, permet als infants desinhibir-se i deixar la vergonya fora de l'aula.

- A nivell emocional: Crea satisfacció i realització, fet que fomenta l’autoestima, suposa connectar amb els nostres sentiments, amb allò que ens fa sentir el que cantem i com a mitjà d’expressió musical ens permet mostrar-nos tal com som.

I esque un infant que canta, és un infant feliç!