Es barallen, què faig?

“Els germans es barallen”. És una frase molt escoltada arreu. Malgrat no ser una situació específica de l’aula de música, les baralles són habituals en qualsevol context que impliqui infants en procés de creixement personal, cognitiu i social.

Les situacions de conflicte ens donen l’oportunitat d’aprendre a gestionar-les i a trobar recursos per fomentar l’autonomia emocional i l’auto-gestió de la conducta per part dels infants. No és negatiu que hi hagi conflictes, de fet ens ajuden a créixer. El que és negatiu és que els infants no aprenguin a gestionar-los.

Però, què podem fer per guiar-los?

Cal tenir en compte que els arguments i les explicacions següents són una opinió personal i fruit del que he anat aprenent en el dia a dia a l’aula i treballant amb infants. A més, alguns arguments han estat extrets del llibre “Aprendre a viure amb nens. Ser per educar” de Rebeca Wild, a més dels cursos de formació següents: “Curs de tècniques de modificació de la conducta en infants” i “La intervenció psicològica en el context escolar en problemes emocionals i problemes d’aprenentatge”.

A continuació trobareu alguns consells i reflexions pròpies sobre aquest tema.  

Per intentar que els nostres infants gestionin els conflictes és molt important observar (model conductista), ja que aprenen a partir d’estímuls (estímul negatiu: em peguen, estímul positiu: una abraçada) i responen a aquests estímuls de manera concreta. Cada infant és un món, per tant, reaccionaran de maneres molt diverses davant un mateix estímul. Per això, cal parar atenció i analitzar als següents moments del conflicte :

1. Què passa abans del conflicte/baralla?

Primer cal fixar-nos si el conflicte és un fet aïllat (només passa una vegada) o si és un fet recurrent. En aquesta publicació ens centrarem en els conflictes que tenen continuïtat i es van repetint en el temps en forma de baralla. En observar els infants ens fixarem en:

• Què es diuen? De què estan parlant? Cal parar atenció al caràcter de la conversa entre els nens/es, a com es parlen: crits, no s’escolten mútuament, fan comentaris que mostren frustració (per exemple: - Sempre fas el mateix! - Mai puc tenir aquesta joguina!). D’aquesta manera intentarem esbrinar què és el que genera malestar entre els infants, per tal de poder acompanyar-los perquè resolguin el conflicte. Ens podem trobar casos de gelosia, egoisme, malentesos perquè no s’escolten, impulsivitat d’un dels nens/es, manca de recursos d’auto-gestió d’emocions, etc.

• Com es mouen? S’apropen l’un a l’altre? Un s’exalta més que l’altre? El llenguatge corporal ens pot ajudar a percebre si els infants es senten acovardits o si traspassen els límits d’espai personal de l’altre (acosten molt les seves cares). Normalment, en detonar-se el que els molesta, un d’ells/elles reaccionarà corporalment: movent-se de lloc, fent gests amb les mans...

2. Què passa durant el conflicte/baralla?

a) Un dels infants s'allunya

En aquest cas els infants han d’entendre que per solucionar el conflicte, el millor que podem fer és parlar-ne. No passa res si un infant s’allunya, ho hem de veure com un recurs que té per calmar-se. Podem oferir un racó o espai específic tranquil per a aquest fi (dues cadires una davant l’altra). Baix el meu punt de vista, crec que no és adient forçar a parlar. Senzillament, com a guies els donem l’espai i l’oportunitat per fer-ho. Ells saben que tenen aquest recurs, en cas de no trobar com gestionar el conflicte.

b) El conflicte es converteix en baralla

Cal destacar que aquests conflictes, si arriben a l’agressió física, la resposta de la família s’aconsella que sigui calmada i ferma, per tal d’aturar-la. El nostre deure és garantir la seguretat i benestar dels nostres infants. Una agressió (sigui verbal o física) és molt greu i això ho hem de donar a entendre per la nostra reacció.

Hem de tenir en compte que l’agressió és la manera més impulsiva que tenen els nens/es per actuar quan senten malestar. Si l’utilitzen vol dir que no tenen altre recurs per reaccionar. 

I per favor, no personifiquem les conductes: CAP INFANT ÉS DOLENT PER NATURALESA. És habitual sentir entre els infants: “En Pepito és dolent perquè pega”: 

El que és dolent és pegar, no en Pepito.

Consells i recursos 

Normalment, l’arribada d’un nou germà, genera una minva d’afecte cap a fill gran. Per prendre un exemple d’un cas concret, un infant que es trobava en una sensació de pèrdua d’amor o manca d’atenció, just necessitava petits estímuls o detonants per barallar-se amb els seus germans: que un d’ells li toqués el plat amb el colze.

Al seu llibre Aprendre a viure amb nens. Ser per educar, Rebeca Wild arriba a la conclusió que els nens/es amb gran càrrega de necessitats no satisfetes fan d’<<un mosquit un elefant>>; això vol dir que utilitzen el mínim pretext per barallar-se. Si no troben cap motiu, se’n inventen un. Alguns consells per la família, podrien ser:

• La calma i la fermesa. La nostra veu ha de restar en un to normal, sense agitar-nos. Ens costarà menys si entenem que si també ens agitem, com ells han fet, passem a formar part del problema, enlloc de guiar cap a la pau. Si també ens enfadem guanyen ells/elles. 

• La proximitat. No sempre podrem estar a prop d’ells en el moment del conflicte, però poder presenciar l’inici del conflicte, ens pot ajudar a guiar-los cap a la solució, perquè sabrem què ha passat. No vol dir que sempre estem al seu costat a cada segon. 

• Atendre el més urgent. Si un dels infants ha pegat a l’altre, atenem aquest mal “En Pepito m’ha fet mal”.

• Agressió verbal o física = separació espaial. Separem els infants si tenen menys de 6 anys i si veiem que no s’aturen (més de 6 anys), també. En parar el conflicte, ens posem a la seva altura i parlem amb veu calmada, SENSE CRIDAR NI RENYAR. Així contribuïm a tornar a la calma. Jo sol dir: - Us he de separar per què ara mateix no sabeu estar junts/es. Llavors, en haver-se calmat, poden parlar del que ha passat entre ells/ells. En funció de l’edat i el caràcter de cadascú, haurem d’intervenir amb més o menys mesura perquè respectin els torns de paraula.

• No acusar a cap dels infants. “Tu has començat”, “És culpa teva per no donar-li el que vol”. Perquè llavors estem fent de “jutges” de la situació. Si els infants necessiten un “jutge”, i depenen d’ell/a en no tenir-lo, no sabran com actuar i segurament seguiran amb la baralla.

• Contacte físic. A vegades, donar-los la mà, mentre ens posem a la seva altura i els mirem als ulls, fa que entenguin que parem atenció a la seva necessitat. Ajuda a baixar la tensió i ens connecta, a més de tornar-los al moment present. Si rebutgen el contacte, evidentment, ho respectem.

• Oferir recursos perquè ells/es mateixos/es gestionin el conflicte. Recomano utilitzar algunes de les següents estratègies, que personalment m’han funcionat. Com he dit abans, però, cada infant és diferent. Podem provar les dues estratègies, només una o combinar-les en funció del conflicte.

- El racó de la calma: Aquest racó té dues possibilitats: en necessitar calma, qualsevol infant pot anar-hi, i també pot ser un espai on poder parlar tranquil·lament. Si veiem que han d’aprendre a respectar el torn, podem demanar-los primer com ho volen fer perquè només pugui parlar un d’ells/ells a la vegada. 

Un infant un dia em va dir “quan ella tingui les mans damunt les cuixes, em tocarà escoltar”. 

És un exemple molt vàlid i més interessant encara si els infants torben una solució per ells mateixos. També podríem donar un objecte que, en tenir-lo simbolitzés el torn de paraula (una pilota, per exemple), assignar una posició corporal/gest (com va fer aquest infant de l’anterior exemple). Arribarà un moment en que es convertirà en un hàbit i no necessitaran la pilota ni el gest per respectar-se mútuament en parlar.

- El/la mediador/a: Com a docents i famílies no jutgem el conflicte. Només oferim la oportunitat de parlar-ne en haver-se calmat. Només escoltem i permetem l’expressió dels sentiments de cadascun dels infants. “ Has entès el que ha dit? “Si” “D’acord, i ara explica’ns tu com t’has sentit”. Sovint parem més atenció a “Què ha passat?” enlloc de “Com t’has sentit?”. Comunicar-nos des del sentir fa que aprenem a sentir empatia per l’altre, ens posem al seu lloc. Tots sentim, i expressar-ho fa que els altres puguin comprendre’ns. Intervenim per afavorir la comprensió.

- Acords conductuals: establir una conseqüència quan ocorri la baralla. Per exemple: “Si tu em pegues, jo me’n aniré, perquè no m’estàs tractant bé” Fruit de la manca de respecte del germà o germana. Un altre exemple que fa més referència a la gestió dels propis sentiments és “Si m’enfado amb tu i soc a temps de pensar i aturar-me abans de pegar, necessito allunyar-me de tu”.

- El semàfor de les emocions. Primer identifiquem l'emoció que sentim en el moment del conflicte. Llavors actuem en conseqüència. Si sentim enuig o tristes podem fer servir el racó de la calma per estar sols o per parlar del conflicte, per exemple. Així els infants s'acostumen a expressar el que senten i aprenen a parlar dels seus propis sentiments. 

•  Reforç positiu. Suposa premiar les conductes que volem que es segueixin produïnt. Cal entendre que “Portar-se bé” no és una conducta que els infants puguin entendre, perquè abarca molts aspectes diversos. Cal establir molt bé els nostres objectius i conseqüències:

· Convertir en hàbit el fet d'utilitzar una de les estratègies proposades anteriorment (Per exemple, utilitzar el Racó de la calma). La proposta podria ser: “Si utilitzeu el racó de la calma en tenir un conflicte tres vegades, anirem un capvespre al parc”.

· Aprendre a aturar-se/allunyar-se en enfadar-se. Cada cop que ho facin, premiarem la conducta amb un reforç com ara “Veus, ara que t’has allunyat, pots estar més tranquil, molt bé”.

· L’absència de baralles. Això no vol dir que no hi hagi conflictes, sinó que no arriben a produir-se agressions verbals o físiques (insultar, pegar, etc.). En aquest cas, premiarem que saben gestionar els conflictes entre ells/elles amb conseqüències com ara: “Com que sabeu jugar junts i heu après a estar junts, podeu fer una manualitat junts (en funció dels seus interessos)”. Així el reforç positiu o “premi” suposa crear un estat relaxat i calmat entre els dos germans, a més de gaudir junts.

A vegades, no calen premis, sinó paraules i afecte! 

I vosaltres, què feu quan els vostres fills/es o alumnes es barallen?